Entre els centenars de milers de persones que van creuar a peu els Pirineus, l’any 1939, hi havia Alexandre Galí i la seva família. S’establiren a Tolosa, tot i que, a partir de la primavera, hi restà sol. Quan retornà a Catalunya, va evitar parlar de la seva experiència a l’exili, i ara tenim l’oportunitat de saber-ne més. En aquest llibre podreu fer-vos una idea de quin recorregut vital va fer Alexandre Galí durant els quatre anys que va viure a l’estranger.
Al mateix temps, gràcies als dietaris i cartes familiars, tindrem una panoràmica de l’altra banda de la frontera, una França poc acollidora, perillosa i comandada a distància per l’Alemanya nazi.
Tot i això, Alexandre Galí va ser un exiliat afortunat. Va poder treballar colze a colze amb els quàquers (també anomenats Societat dels Amics) i va aprofitar per estudiar. Tanmateix, la vida no era fàcil i cada cop la inestabilitat era més acusada i els canvis, trepidants.
