Hi ha un nen nou a l’escola de l’Arxibald. En Sam és diferent dels altres, juga a jocs diferents i diu coses sorprenents. Deu ser enutjós no ser igual que els altres? L’Arxibald ho descobrirà... En Sam no sap jugar a tocar i parar ni a molts altres jocs populars entre els nens.
Ell observa el cel i descobreix un drac xinès. Pensa que la baldufa de l’Arxibald sembla un cicló formidable... L’Arxibald està una mica desconcertat amb les coses tan estranyes que diu en Sam. Un dia, al parc, l’Arxibald mira al seu voltant i comprèn que cada arbre és únic i que, justament per això, el lloc resulta meravellós. Així, a poc a poc, en Sam i ell es fan molt amics i comparteixen el temps i les diferències.
Una nova entrega de la saga de l’Arxibald (Amor meu, Un amor de germaneta, El que el pare m’ha dit...), que ensenya d’una manera poètica i tendra que la diversitat fa la vida més rica i interessant. Una lliçó important que els pares i professors han d’inculcar als petits, mostrant-los que el rebuig i els prejudicis cap al que no coneixen i el que no és igual que un no serveixen per créixer i ser millors persones sinó tot el contrari. L’obertura, la tolerància i l’acceptació, en canvi, fan que el lloc que hi ha a dins de cada un de nosaltres sigui realment meravellós.