A aquestes alçades és clar que els dos grans paradigmes que van regir les economies occidentals del segle XX, el keynesianisme i el neoliberalisme ja no serveixen per inspirar el nou segle que comença. Cal reinventar l¿economia i, per tant, una de les seves cèl.lules bàsiques, l¿empresa, empantanegada en una organització del treball jerárquica, una relació amb la comunitat purament interessada i una percepció ultracompetitiva del món dels negocis.
Davant d¿això, arreu neixen brots d¿una nova manera de fer empresa al servei de les persones. Aquests brots pertanyen sovint a una espècie molt arrelada, que s¿ha mostrat particularment resistent als embats del capitalisme: la cooperativa. Avui, però, l¿acompanyen també les tiges de noves espècies: societats laborals, organitzacions sense ànim de lucre, etc. Totes aquestes expressions conformen una capa fertil, un nou espai emergent encara en estat magmàtic, que anomenem economia social. Vivim en un període de canvis accelerats. No ens veiem amb cor de predir com serà el món dels propers decennis, però sí sabem que diferirà molt de l¿actual. Tant de bo les transformacions que experimentarà ens acostin a una nova societat mundial més justa socialment, més lliure políticament i més sostenible ecològicament, una societat que ajudi les persones del Nord i del Sud a ser, en definitiva, més felices. Per aconseguir-ho caldrà inventar l¿economia i l¿empresa del segle XXI, un procés que ha de ser tant pràctic com teòric i que demanarà l¿acumulació d¿experiències col·lectives sobre noves maneres de produir i consumir així com la seva sedimentació mitjançant la reflexió i el debat. La dimensió cooperativa vol ser una petita contribució a tot aquest procés.
Jordi Garcia i Jordi Via són cooperativistes i membres del consell de redacció de Nexe, i Lluís Mª Xirinacs és doctor en filosofia, escriptor i investigador sobre pensament global.