La vida a Bruguera amb la dictadura de Franco com a teló de fons i el fet que els seus dibuixants estrella se n?anessin per fundar Tío Vivo, una nova revista que els permetés aconseguir més recursos, mantenir el control creatiu dels seus personatges... ?obtenir més llibertat, en definitiva? com a metàfora del règim franquista, és el marc i l?essència de L?hivern del dibuixant.
I és que en l?Espanya del 1957, ser historietista era un ofici. Els dibuixants no eren artistes, eren obrers de la vinyeta. Cobraven a tant la pàgina, treballaven a preu fet, seguint uns patrons establerts i inamovibles. Renunciaven als originals i als drets d?autor en canvi dels diners cobrats. Però en aquell 1957 es va produir un fet que va trencar la monotonia i va sembrar l?esperança. Cinc extraordinaris historietistes, famosos pels seus personatges, van gosar rebel?lar-se.
Paco Roca ha aconseguit reflectir amb gran fidelitat l?ambient de l?època i recrear-ne els protagonistes amb un gran realisme.