El 14 de juny de 1991, 21.104 persones van assistir al Palau Sant Jordi al concert més multitudinari celebrat a Europa en un recinte tancat, on van actuar Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït, els quatre bastions del fenomen que es va donar a conèixer com a rock català. Era la culminació d’un moviment que havia començat a mitjans dels anys vuitanta amb la irrupció de bandes que, en lloc de fer servir el castellà com a llengua dels seus versos, com la resta dels grups catalans —que majoritàriament van optar pel castellà seguint l’estela de l’èxit dels grups de la Movida madrilenya—, van començar a cantar en català. Aquests pioners —Duble Buble, N’Gai N’Gai i Quimi Portet en solitari, entre d’altres— van topar amb la indiferència institucional (almenys al principi) i el menyspreu de la premsa, sobretot l’especialitzada. Això no va evitar, però, que joves amb ganes de menjar-se el món a través de la música rock i pop anessin formant les seves bandes i comencessin a cantar «T’estimo» en comptes de «I love you» o «Te quiero» i a compondre alguns dels himnes que han passat a la història de la música popular en la nostra llengua com «L’Empordà », «Boig per tu», «Miami Beach», «Bon dia» i «La cachimba i “Els rostolls d’Angelina”». Va ser un fenomen marcadament «comarcal» que, d’arreu del país —excepte, simptomàticament, a Barcelona, amb molt poques excepcions—, va començar a nodrir una nova escena musical amb grups que ràpidament es van donar a conèixer, primer, a escala local, esperonats per l’entusiasme dels seus joves seguidors i les ràdios locals, i després, arreu del país, en interminables gires que van ser cada cop més multitudinàries, un fenomen que els ressorts del pujolisme rampant van voler assimilar per a la seva causa.
Aquest llibre, fruit de dos anys de treball i més de 60 entrevistes, és el primer que analitza aquest fenomen musical i social, a partir del testimoni en primera persona dels principals músics, gestors culturals, propietaris de discogràfiques, productors i periodistes que hi van tenir un paper rellevant. Al llarg d’aquestes pàgines, coneixerem com van sorgir els grups que van crear la banda sonora emocional de les dècades dels vuitanta i noranta a Catalunya i en català, com Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Sangtraït, Lax’n’Busto, Tancat per Defunció, Ja t’ho Diré, Gossos, Kitsch i Umpa-Pah, entre molts d’altres. "Tocats de l’ala" és la seva història, que va culminar amb el concert del Palau Sant Jordi i va trobar un final simbòlic en la tràgica mort del carismàtic líder de Sau, Carles Sabater, l’any 1999.
