En aquest poemari, la gravetat de la poesia arriba al seu zenit amb el genocidi. Un a un, els versos al·lucinats d’Abu Hawwash formen llargs cadenats en què la paraula no arriba mai a superar la tragèdia.
Hagués volgut dir el crit, però a la gola no hi ha més que un udol:
ni tan sols un udol del silenci, o un udol d’allò que segueix el silenci.
Cap ésser vivent no pot perbocar la grapa de la mort que du dins de
la gola: una vegada, i una altra, i eternament.
I hagués volgut dir...
Samer Abu Hawwash (Sidó, 1972) és un escriptor, traductor i periodista palestí. Des del 1991, ha publicat poesia i articles en mitjans i revistes libaneses. Al seu primer poemari ‘La vida s’imprimeix a Nova York’ (1997) l’han seguit nou reculls més de poesia, entre els quals s’hi inclouen ‘Dario Jazz Berlin’ (2004) o ‘Dos arbres al terrat’ (2005).
Com a traductor, s’ha especialitzat en poesia estatunidenca: ha traduït Langston Hughes, Louise Glück, Robert Bly o Charles Bukowski, entre molts d’altres. A través de Dar Kalima, va publicar, el 2008, una antologia de quinze volums de poesia estatunidenca, que inclou Anne Sexton, Sylvia Plath, Charles Simic o Billy Collins.
Com a traductor de narrativa, ha dut a l’àrab obres com ‘A la carretera’ de Jack Kerouac, ‘Arbre de fum’ de Denis Johnson, ‘La vida de Pi’ de Yann Martel, ‘El buda dels suburbis’, de Hanif Kureishi o l’obra completa de William Faulkner.
