En aquest poemari, la poeta siriana Rasha Omran passa comptes amb la solitud amb un llarg poema-riu, en què un alfabet d’imatges ondula a través dels versos i cristal·litza en estrofes pictòriques i impactants.
M’he posat la seva camisola, que havia deixat a l’armari encastat, i me n’he anat a dormir. A la nit, m’he despertat amb el so de la respiració d'un home, amb la cara embolicada en fils
de llana basta, que dormia al meu costat. Quan m’he tret la camisola, com a continuació del ritual nocturn, l'home s’ha alçat del llit de sobte i ha marxat, i jo me n’he tornat a dormir.
L'endemà al matí, m’he trobat la camisola plegada dins l'armari, i, sobre el llit, una bola de llana de fils bastos que els dits de la dona que habitava la casa abans que jo desfeien amb
una habilitat sorprenent, per a després teixir-los de nou en forma d'home petit, de peus grans i rostre sense trets.
Rasha Omran (Maraja, 1964) és llicendiada en Filologia Àrab per la Universitat de Damasc, i ha estat directora del Festival de Cultura al-Sindiyan. El seu primer poemari, Un dolor en forma de vida, va ser publicat el 1997.
L’han seguit sis altres poemaris i una antologia de poesia siriana, publicada l’any 2008. La seva obra ha estat traduïda al català, el francès, l’alemany, l’anglès i l’italià. Resideix al Caire des de 2013 a causa de la seva posició contra el règim d’El-Assad, des d’on ha seguit la seva producció literària.
Omran ha estat considerada, dins de la poesia siriana, la juntura entre la generació anterior, lligada a formes poètiques més establertes, i la llibertat estilística de la nova generació d’escriptors. El seu primer en llibre en català, Panorama de mort i desolació, va ser publicat per Èter Edicions el 2023.
