”Pel poder que hem autoproclamat, invoquem a totes les nostres germanes bruixes, les hereves d’aquelles que van ser cremades a la foguera, les primeres guerrilleres i lluitadores de la resistència a través de tots els temps i reivindiquem: la sabiduria femenina, la maldat femenina, la lletjor, la raresa, l’extravagància, el bizarrisme, la hipertròfia i la multiformitat. Reivindiquen a les dones barbudes, les brutes, a les àvies amb perfum del tot a 100, a les pudentes i fètides, a la femme fatal de pas ferm, a la camionera de pèl en pit. Reivindiquem els pèls de les aixelles i els conys depilats. Reivindiquem el nostre dret a cremar-ho tot, a crear-ho tot, a ser les dones que ens dongui la gana, a ser el que ens dongui la gana, a inventar-nos i reinventarnos una i una altra vegada. Reivindiquem el nostre dret a no sentir por, a provocar por, a subvertir, transgredir, desordenar, desbaratar. Reivindiquem el nostre dret a desobeïr. Reivindiquem el nostre dret a equivocar-nos, a esboçar el nostre desig com i les vegades que ens dongui la gana,
a penetrar les nostres oïdes, a dildejar-nos el melic, a vendre els nostres anus, a manipular els nostres cossos -cossos que són camps de batalla-, a masturbar-nos fins a l’infinit. Do it yourself! Ni santes, ni pures. Putament subversives.
Reivindiquem ser antipàtiques, el ser amoroses, ser dures com les pedres o toves com els mocs,
fermes com una verga erecta, suaus i relliscoses com la sang menstrual.
Perque la bruixeria és rebel·lió, perque la bruixeria és poder, perque la bruixeria és la nostra història. Perque no permetrem ni un incendi més sobre els nostres cossos. La nostra ànima crema amb la vostra prepotència heteropatriarcal.
La nostra sang bull amb el vostre masclisme quan ens relegueu a una posició d’espectadores o taquígrafes a les assembles.
La nostra ràbia s’encén quan ens ningunegeu, quan ens maltracteu, quan ens mateu.
PERQUE BRUIXES SOM TOTES!
QUAN T’ENCARES AMB UNA DE NOSALTRES, T’ENFRONTES AMB TOTES!
PASSA LA PARAULA, GERMANA!
NO ESTEM SOLES!”
