Joan Rovira i Marqués (Altafulla, 1884 - Barcelona, 1937) fou un obrer del tèxtil que visqué de primera mà les convulsions socials de la Barcelona de primera meitat del segle XX. Participà en els medis llibertaris de principis de segle i, reaci a les tesis insurreccionals, recalà en la cooperació com a transformació pràctica de la societat, mantenint un accent revolucionari i socialitzant. Soci de la Flor de Maig, amb l'adveniment de la República esdevingué un dels principals propagadors de la cooperació arreu del territori català i desplegà una prolífica activitat a Acción Cooperatista, sovint sota el pseudònim de "Galfe". L'esclat de la guerra i la revolució el trobaren implicat en les estructures representatives del moviment, i fou nomenat president de la Federació de Cooperatives de Catalunya, el 1937.