Joan Mestre i Mestre, Riudecols (1908-1977), d'origen familiar pagès, treballà inicialment
com a secretari de l'ajuntament del seu poble.
Sensibilitzat per la precarietat dels pagesos durant
els anys de la postguerra, dinamitzà la Cooperativa
Agrícola de la seva vila natal, d'on va saltar a la
Unió Territorial de Cooperatives del Camp, amb
seu a Reus.
Durant l'època de vocal de la UTECO, fou
l'artífex principal de la llibertat de comerç de la fruita
seca a l'any 1956. A partir del seu nomenament
com a president de l'entitat, s'incorporà a la política
franquista en la qual esdevingué procurador a Corts,
primer pel Terç Sindical (1967-1971) i després pel
Terç Familiar (1971-1975).
Dotat d'una excepcional tenacitat i capacitat
de treball, durant els darrers vint-i-cinc anys
de vida es lliurà en cos i ànima en la defensa de
l'agricultura des de la perspectiva cooperativista,
des de la presidència de la Unió Agrària de Reus.
Vinculat al Sindicalisme Vertical, explotà les
estructures del sistema franquista per defensar els
interessos de l'agricultura del Camp de Tarragona
i les Terres de l'Ebre.