La meva àvia es deia Teresina i la meva iaia, Matilde. Elles són
dues de les dones que més admiro. La Teresina va parir dues
vegades i va tirar endavant una família de manera silenciosa i a
l’estil formiga. La Matilde va tenir sis parts, i va tirar endavant
cinc fills, amb fortalesa i humor contagiosos, a l’estil toro. Les
seves dues històries contenen la de la meva mare, la meva, la
de la meva filla i les de totes les dones del món. Perquè com
unes nines russes ens hem anat parint les unes a les altres.
Aquest llibre m’ha colpit. M’ha fet mirar endins i m’ha fet
mirar enfora. M’ha connectat amb les meves arrels i m’ha fet
pensar en la meva filla. I ara, després de llegir-lo, de gaudir i
de plorar, travessada per totes aquestes pàgines, penso que
n’hem de parlar, de tot això. Que ens les hem de dibuixar,
aquestes històries. Passar el testimoni. Hem de parlar-los de
les padrines, a les nostres filles. Perquè totes portem a dins
l’herència de la sang, dels albats, de les ombres i de les llums
que han envoltat sempre la maternitat.
Clàudia Cedó Castillo, dramaturga.