«El comú és molt més que la suma dels veïns d’un lloc, és, també, l’estreta solidaritat, sorgida de la interrelació i els nombrosos vincles que va produir un col·lectiu que, al marge dels altres poders, en gran part decidia el seu propi futur».
El comú català és un llibre sorprenent que ve a desmentir, des de la rigorositat documental, tot el relat de la historiografia oficial, en especial pel que fa a l'edat mitjana a casa nostra. Si sovint aquest període ens ha estat presentat com una de les èpoques més obscures amb una jerarquia social implacable, i el corresponent domini de la propietat feudal, l'autor demostra, al contrari, que precisament fou una etapa on el poder no tenia la capacitat d'imposar-se arreu, i on proliferaren el suport mutu i les formes comunals de treball, decisió i tinença dels recursos, els béns i la terra. A partir de nombrosos exemples documentats, David Algarra, ens mostra com les pràctiques associades al comunal arrenquaren en les societats indígenes ibèriques, s'intentaren anorrear amb el domini de l'imperi Romà, i tornaren a revifar després de la desfeta d'aquest, en una seqüència històrica disruptiva, entre l'hortizontalitat i la verticalitat, entre l'autonomia i l'heteronomia de la jerarquia social, que ben segur, podríem resseguir fins avui.
Podeu trobar més informació sobre el projecte de recuperar la història del comunal a: http://www.elcomu.cat/